Turisme, enoturisme, xarxes socials i estratègies 2.0

5es Jornades de la Penedesfera (33)

El passat cap de setmana es van celebrar les 5es Jornades de la Penedesfera, la trobada anual dels blocaires de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf, a les Bodegues Vallformosa de Vilobí del Penedès. Sota el lema “e-Turisme”, van ser dos intensos dies dedicats a situar el focus d’atenció en les potencialitats de creixement del turisme en general, i l’enoturisme en particular en territori penedesenc.

El missatge de rerefons de totes les ponències va ser coincident: la necessitat de dissenyar una oferta especialitza i diferencial, d’avançar cap a la creació de marca, de la importància del treball col·laboratiu en el què tots els agents (ja siguin públics o privats) participin d’un projecte i objectius comuns, i de les interessants perspectives i possibilitats de desenvolupament del sector turístic i enoturístic del territori. Malgrat l’actual context de crisi econòmica, la coincidència en la visió de l’escenari general era total: ara més que mai és fa necessari aprofitar les potencialitats i els recursos turístics del territori, valorar i apostar pels seus elements diferencials respecte d’altres territoris i dissenyar un producte de qualitat que ajudi al seu posicionament i expansió.

Vinyes Baix Penedes

L’assoliment d’aquests objectius passa per la condició indispensable de construir un producte atractiu. Però també és peça bàsica en les seves opcions d’èxit el saber-lo fer arribar als usuaris potencials. Per això, cal acceptar i entendre que l’actual consumidor ha experimentat importants canvis, transformant-se en un consumidor que sap el que vol, el que busca i on trobar-lo, que comparar i es documenta abans de prendre’n una decisió, i que també expressa i comparteix les seves opinions i la seva experiència. En última instància, es converteix en un agent de gran importància a l’hora de contribuir a difondre les bondats d’allò que se li ofereix. El consumidor (o el client, o el turista) actual, a diferència de temps passats, ja no és un subjecte passiu que es limita a rebre impactes publicitaris. Ara és un prosumer, un consumidor amb un alt grau de coneixement dels productes i serveis que es troben en el mercat, i que, a més, actua com a generador d’informació.

Davant d’aquest escenari, és de vital importància entendre quin és el paper que juguen les noves tecnologies. Qualsevol empresa, negoci o sector d’activitat ha d’incorporar internet i la xarxa a les seves estratègies si no vol quedar marginat davant d’aquells competidors que sí ho estan fent. La web 2.0 ofereix canals de gran efectivitat que no només actuen com a via de difusió i promoció de productes i serveis, sinó que, i això és de vital importància, permeten dialogar, conversar i escoltar als clients.

https://i2.wp.com/www.kanlli.com/brandingcrowds/wp-content/fotos/Turismo2.0-Kanlli.jpg

Imatge: www.kanlli.com

Les xarxes socials, també en l’àmbit empresarial, són un poderós amplificador de tot allò que té a veure amb el nostre producte. “Els mercats són converses”, explica el Manifest Cluetrain, document que recull gran part de la ideologia en la qual se sustenta internet. I en aquestes converses potser que el que es digui d’allò que estem oferint sigui positiu (situació ideal) o negatiu (situació a corregir). Per això és tant important que tinguem presència en les xarxes socials, escoltar i monitoritzar el que es diu sobre la nostra marca, reconèixer i agrair els comentaris que ens són favorables, i detectar, gestionar a intentar reconduir aquells que ens puguin perjudicar. Aplicar, en definitiva, una correcta i planificada política de “reputació online” i mimar la nostra “identitat digital”.

El paper de les xarxes socials en l’actual entorn per a empreses, institucions i qualsevol altre tipus d’organització productiva –i el sector turístic n’és un bon exemple- s’ha de contemplar com a element clau en qualsevol estratègia promocional. L’efecte multiplicador de la xarxa i la viralitat generada pels comentaris que els consumidors comparteixen són molt més efectius que qualsevol altre campanya publicitària tradicional. Un 70% dels actuals usuaris valoren més les opinions d’altres usuaris que les informacions de les pròpies empreses. Un percentatge que evidencia la necessitar de prestar la màxima atenció a la nostra presència en xarxes socials. Els nous consumidors, habituats i familiaritzats amb els entorns vinculats amb les noves tecnologies se serveixen d’internet amb naturalitat i coneixement. I és aquí, en el terreny de joc que delimiten les pantalles, on acaben decidint si opten per un tipus de producte o un altre.

Per aquesta raó, és imprescindible ser present en aquells espais on es pot trobar, contactar, dialogar, conversar i escoltar als nostres clients, rastrejar la seva presència en xarxes socials (horitzontals i verticals), i donar-los a conèixer el que pretenem oferir-los amb actitud proactiva però no intrusiva, i aplicant les accions adients per crear comunitat i engagement. I per suposat, i per sobre de tot, intentar captar-los amb productes o serveis de la màxima qualitat.

Si les nostres accions es regeixen per aquests paràmetres, no només aconseguirem fidelitzar als clients, reforçar el nostre prestigi i millorar la projecció externa de la nostra marca, sinó que, a més, serà aquest mateix client satisfet amb el nostre producte qui es convertirà en el nostre millor agent i prescriptor.

Cal tenir en compte, però, que si bé la presència en xarxes socials (la creació d’una identitat 2.0) és una de les peces claus per assolir l’èxit en l’actual context, també és necessari fer-ho de la forma adequada. No és suficient amb estar present en determinats espais, sinó que la nostra activitat ha d’obeir a una anàlisis prèvia, a un estudi i definició d’uns objectius, a un acurat disseny d’una estratègia comunicativa.

De la mateixa manera que entenem indispensable elaborar un pla d’actuació a l’hora d’engegar un projecte, és imprescindible fer-ho a l’hora d’incorporar-nos al territori d’internet. Què busquem? Quins són els nostres objectius? Quins recursos necessitem? Com avaluarem els resultats de les nostres accions? En definitiva, quina és la nostra estratègia?

https://i2.wp.com/www.marketingdirecto.com/wp-content/uploads/2011/04/social3.jpg

Imatge: www.marketingdirecto.com

Tornant a l’exemple del sector turístic penedesenc en general, i el del Baix Penedès en particular, l’actual conjuntura ofereix una magnífica oportunitat per a que tots els agents del sector, treballant de manera coordinada, siguin capaços d’aprofitar els abundants i variats recursos turístics de la comarca: de la gastronomia al patrimoni, de la cultura a l’oferta de sol i platja, de les activitats i el turisme familiar a l’enoturisme, del termalisme a l’entorn natural… Un catàleg que pocs territoris poden presentar i amb el qual es pot dissenyar una oferta de gran qualitat i capacitat competitiva.

El Baix Penedès té una gran oportunitat per impulsar un dels seus principals actius: el turisme. Per aconseguir-ho, cal apostar per la creació d’un producte diferencial, especialitzat i amb capacitat de segmentació, la qual cosa el permetria posicionar-se respecte d’altres territoris i competidors. Treballar en el disseny de plans de col·laboració dels quals tots els agents –públics i privats- participin i se sentin implicat (la suma i la complementarietat sempre serà més forta i rica que les iniciatives aïllades i individuals). I dissenyar estratègies de promoció aprofitant les eines i el potencial comunicatiu que internet, les noves tecnologies i la presència en xarxes socials proporcionen.

Estructurar una oferta de qualitat, atractiva i diferenciada, i unir esforços i recursos per treballar conjuntament, només pot aportar beneficis pel territori. I en aquest procés, un adequat ús de la xarxa és, a més d’imprescindible, una oportunitat que no es pot deixar escapar.

Imatge: www.versiorac1.wordpress.com

Jornades de la Penedesfera: molts projectes i coneixement compartit

Dissabte es va celebrar la segona sessió de les 5es Jornades de la Penedesfera, la trobada anual dels blocaires de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Han estat dos dies intensos però de gran qualitat i interès, plens de propostes i conferències, iniciatives que caldria fer el possible perquè no quedessin en simples explicacions, i aprofitar tot el coneixement compartit per engegar projectes que podrien aportar grans beneficis al territori.

 

Les Jornades han estat modèliques en la seva organització i plantejament, per la qual cosa cal felicitar als seus promotors (especialment al Daniel Garcia Peris), així com a les Bodegues Vallformosa pel seu acolliment. Sota un discurs central per als dos dies –eTurisme, amb una vessant molt formativa– en totes les ponències ha planat un missatge clar i contundent: les potencialitats de l’enoturisme al Penedès són enormes, però cal innovar, especialitzar-se i apostar per aquest segment turístic si es volen aprofitar.

“Entendre la mobilitat a l’empresa: més enllà del mòbil”, per Ramon Masip

La jornada de dissabte va començar amb la intervenció “Entendre la mobilitat a l’empresa: més enllà del mòbil”, a càrrec de Ramon Masip, responsable de Synctur, plataforma de serveis turístics. El seu discurs va girar en torn del fet que no són els dispositius els que es mouen, sinó les persones. Després de fer una repassada per les xifres corresponents als principals fabricants de mòbils i plataformes existents, va parlar de les diferents formes d’aprofitar una aplicació mòbil, així com els diferents avantatges i inconvenients d’optar per aplicacions natives (com és el cas d’iOS d’Apple o Android de Google), i de les possibilitats de la multiplataforma i l’HTML5.

Després d’explicar els fonaments de la seva aplicació, Synctur, va defensar que per sobre de tot, a l’hora de plantejar-se la necessitat de disposar d’una aplicació mòbil, calia que aquesta servís perquè el client o consumidor sentís la proximitat de la marca.

L’autocaravanisme i la xarxa

La taula rodona “Com atraure l’autocaravanisme gràcies a la xarxa” va ser una interessantíssima taula rodona on es va fer una demostració de la possibilitat de trobar interessants nínxols de mercat. En aquest cas, es va fer una vinculació entre l’activitat autocaravanista i es va parlar de diverses iniciatives que estan aprofitant l’activitat i mobilitat d’aquest col·lectiu, traient un benefici econòmic a canvi de donar resposta a algunes de les seves necessitats. A més, existeix un interessant potencial de vinculació amb l’enoturisme, complint la xarxa una important funció de difusió en aquest àmbit.

 

La taula rodona va estar integrada per Joan Manel Montfort, Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès qui va parlar de la inauguració de la zona per autocaravanes a Vilafranca, l’impacte econòmic que estava aportant i les previsions de futur. Jordi Milà, Responsable d’exteriors de la Unió Caravanista de Catalunya, Secció Autocaravanes va fer un resum del sector i el mercat d’autocaravanistes, especialment en relació amb el turisme o e-turisme, a més d’explicar quines són les bases de funcionament d’aquest col·lectiu, què pot aportar i quines necessitats té, posant com a exemple d’iniciatives existents específicament adreçades a aquest target el cas del programa France-Passion. Per la seva banda, Jordi G. Xicola, CEO de Buena Ruta Viajes en autocaravana es va centrar en relació existent entre l’autocaravanisme i l’e-comerç.

La taula va estar moderada per Eric Enguita, propietari d’ArtCava, que va parlar de la seva experiència com a responsable del projecte de zona rural per Autocaravanes que ha posat en marxa a Artcava.

Va ser una conversar molt il·lustrativa, en la que es va obrir un ventall d’oportunitats per als cellers i bodegues que estiguin en disposició d’oferir un espai per autocaravanistes. Entre les principals dades que es van sementar, cal destacar l’existència de més d’1 millió d’autocaravanes a tot Europa (Alemanya ocupa el primer lloc en número d’usuaris), que més de 500.000 dels seus propietaris són persones de poder adquisitiu mig/alt, i que 200.000 creuen cada any la frontera de La Jonquera, un important número de persones que viatgen fent turisme. Entre les seves principals necessitats es troben les dels espais per pernoctar i buidar i renovar aigües. Per això, posant l’exemple francès, les bodegues i els cellers podrien aprofitar aquest potencial condicionant espais que els reportarien beneficis en forma de vendes de productes.

Davant de la favorable situació que tenen a França, la realitat aquí és justament la contrària, una realitat que si canviés podria aportar interessants beneficis al sector de l’enoturisme.

“Turisme: innovar o morir”

La tercera de les ponències va anar a càrrec de Rainer Brusis, d’Innova Management. Amb “Per què hem d’innovar en el sector turístic? Casos d’èxit”, va fer una interessant repassada per diferents iniciatives turístiques que estan funcionant i donant grans resultats en diferents indrets d’Europa, tenint totes en comú que són exemples d’innovació i especialització. Hotels específics per a aficionats del BTT o l’snowboard, passarel·les panoràmiques en muntanyes, restaurants en telecabines, senders experiencials, plataformes per passejar sobre els arbres… van ser nombrosos els exemples de projectes molt innovadors que, a més, aporten rendibilitat.

Brusis va fer també referència a la situació de desconeixement que del Penedès existeix a l’estranger en tant que marca, i va posar l’èmfasi en la necessitat de fer-ne difusió per posicionar-lo davant d’altres territoris de més èxit, com és el cas de Napa Valley. Així mateix, va insistir en la necessitat que la iniciativa privada –especialment en l’actual conjuntura de crisi- actuï com a motor invertint en potenciar l’enoturisme com a única via de desenvolupament.

Les possibilitats d’èxit, va dir, passen per tres claus possibles: preu, especialització o comunicació. Si bé en alguna d’elles potser no es pot competir, la de l’especialització, sent creatius i innovadors, així com la de la comunicació, són imprescindibles per tirar endavant. En aquest sentit, va defensar que cal invertir en plans de promoció i comunicació, en sortir a vendre el producte, però fer-ho utilitzant canals adequats per als nous temps –sent un dels principals la xarxa- i deixar de banda la inversió en formes de promoció –com l’assistència a fires i salons de turisme, amb intencionalitats més polítiques que comercials- que impliquen importants despeses a canvi d’un ROI insuficient.

Enoturisme al Penedès

La jornada es va tancar amb la taula rodona “Enoturisme: per què i amb qui?“, moderada per Daniel Garcia Peris, Director del Patronat de Turisme de Subirats, que va iniciar Damià Serrano Miracle, Professor de Turisme Enogastronòmic del CETT – Universitat de Barcelona i Summiller. Va centrar la seva exposició en argumentar per què els cellers i caves han d’apostar per turisme del vi i del cava, oferint xifres vinculades amb el sector de l’enoturisme, i apuntant alguns dels avantatges i grans potencials que l’enoturisme té al Penedès des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

I, en acabar, i com a tancament de la jornada, Carles Mera, Consultor Enogastronòmic a Vinexus, va insistir amb un discurs contundent de la necessitat de cooperar en tant que peça clau en l’elaboració d’un producte enoturístic de qualitat. En aquest sentit, va alertar de la manca de coneixement que existeix del Penedès en tant que territori vinculat a l’enoturisme, i va dir que només hi havia un camí per a posicionar el territori en aquest sector: la col·laboració, la creació de productes que servissin per diferenciar-se respecte d’altres destinacions turístiques. Només construint marca entre tots i potenciant el territori de manera global i conjunta el sector obtindria bons resultats.

Conclusions

Com a resum de la meva visió d’aquestes 5es Jornades crec que ha quedat demostrada la importància de potenciar una activitat turística com és l’enoturisme per totes les possibilitats existents al territori. En aquest paper, l’ús de la xarxa, l’aprofitament dels nous canals de difusió, l’elaboració de plans de màrqueting 2.0 i l’existència de productes innovadors i diferenciats són peces clau de l’èxit.

L’enoturisme, sector del qual se’n parla molt últimament, és una oportunitat que el territori no pot deixar escapar. I, per aconseguir-ho, cal voluntat, entendre que es tracta d’un dels punts forts del territori –per la diversitat d’oferta complementària que existeix- i, sobre tot, treballar plegats, posant en marxa projectes conjunts on tots els agents estiguin implicats. Durant aquests dos dies de jornades s’ha mostrat un escenari ple d’oportunitats que no es poden deixar passar.

En aquest sentit, les Jornades de la Penedesfera, en tant que canal per compartir i difondre coneixement han estat tot un èxit. Esperem que quan se celebrin les properes l’any vinent, sigui possible parlar i comentar de la materialització d’idees i projectes nascuts arran de la celebració de les que acaben de tancar-se.

Es poden veure fotos aquí, y els vídeos en aquest enllaç