IEBS, Màrqueting Digital i Social Media

Durant els últims mesos he estat mig enclaustrat fent un curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media a través d’IEBS, una Escola de Negocis especialitzada en innovació i esperit emprenedor. Ha estat una experiència més que satisfactòria, que m’ha refermat en la maduresa de la formació on-line, una fórmula que cada vegada va guanyant més pes i prestigi en tant que permet adaptar el ritme d’estudis a les circumstàncies personals de cada alumne amb la mateixa qualitat que altres sistemes d’ensenyament.

Tot i la virtualitat d’aquest sistema formatiu, acostuma a haver-hi una major interacció amb els professors i els alumnes, i l’aprenentatge és continu en tant que les “aules” sempre estan obertes. Tens la possibilitat de contactar amb els formadors o altres companys a qualsevol hora, i en tot moment pots trobar-te aportacions noves, recursos interessants o materials complementaris.

IEBS és una escola molt orientada als nous entorns i les noves possibilitats vinculades amb internet i les noves tecnologies. El que jo he fet ha estat el Curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media, i tot i la intensitat d’aquest període, i que tinc necessitat de desconnectar durant un temps, em quedo amb les ganes de matricular-me més endavant i fer algun dels seus màsters o posgraus.

Estructurat en quatre mòduls, hem fet una intensa repassada per la Web 2.0 i la gestió de xarxes socials, les tècniques de posicionament en cercadors (SEO, SEM i Analítica Web), les potencialitats del Social Media, les Xarxes Professionals i les Xarxes Empresarials, i en les noves tendències en Geolocalització, Geoposicionament i Màrqueting Mòbil. Un programa intens, apassionant, ple de descobertes i terrenys per continuar explorant, perquè si una cosa té internet és que l’aprenentatge ha de ser continu, mantenir-te sempre al dia, i llegir, investigar i analitzar tot el que puguis i més.

De fet, si em vaig decidir a fer aquest curs va ser perquè sentia la necessitat d’actualitzar coneixements. L’any 2007 vaig acabar un Màster en Edició i un Posgrau en Edició Digital (fets també on-line, a través de la UOC), perquè volia aprofundir en tot el que tenia a veure amb la web 2.0, no tant desenvolupada com ara (pensem que els smart phones encara es trobaven en una etapa molt incipient, que el primer iPhone va sortir al mercat a mitjans d’aquell 2007, i que el terme web 2.0 s’havia instaurat un any abans i havia estat esmentat, per primera vegada, l’any 2004 per O’Reilly Media).

Han passat cinc anys des d’aleshores, i per això vaig considerar que havia arribat l’hora de tornar a “ressetejar” coneixements. Els entorns digitals es mouen ben de pressa, i si no fas l’esforç de mantenir-te al dia és molt fàcil quedar-te enrere. De fet, durant aquests cinc anys han passat moltes coses en el món d’internet. Les xarxes socials han tingut un espectacular desenvolupament, el concepte de cloud computing s’ha anat consolidant, i, com abans esmentava, el desenvolupament de la interconnectivitat mitjançant dispositius mòbils ha experimentat un espectacular creixement que ha obert noves portes que cal traspassar i conèixer.

Han aparegut noves formes de relació, nous models de negoci, d’eines i de procediments aplicables tant al món laboral com a l’educatiu. I quedar-se enrere pot tenir conseqüències negatives tant per a les persones -caient en l’anomenada fractura digital– com per a les institucions i organitzacions -perdent eficàcia en els seus processos productius.

Calia, doncs, posar-se al dia. I tot i que intens, exigent i ple de moments on hem hagut d’esforçar-nos al màxim ha valgut la pena recórrer aquest camí. Han estat uns mesos on els coneixements teòrics s’han completat amb l’activitat pràctica, de manera que el contacte amb el món real ha estat continu. I fent una repassada al que han estat aquests mesos, me n’adono que hem treballat molt perquè hem tocat moltes tecles. Alguns exemples de casos pràctics que hem fet:

  • gestionar una crisis de reputació on line d’una companyia de línies aèries
  • exercir de community manager d’un negoci on-line
  • aprofundir en la creació d’una identitat 2.0
  • dissenyar cassos de crowdsourcing aplicats a empreses
  • plantejar la creació d’una wiki per a una consultoria de comptes que treballa amb clients multinacionals
  • posicionar blocs en les primeres posicions de buscadors fent servir SEO i SEM
  • treballar les estratègies del màrqueting de recerca
  • simular que érem els SEO de McDonald’s
  • dissenyar una estratègia de link building
  • fer servir les xarxes socials per millorar el posicionament en cercadors
  • elaborar una suposada campanya de màrqueting en cercadors per a IKEA
  • planificar l’estratègia de comunicació externa i l’estratègia empresarial per a una agència de viatges
  • analitzar les xarxes socials horitzontals i les verticals
  • detectar casos de comunicació incorrecta d’empreses i marques
  • dissenyar una estratègia en profunditat en Twitter i Facebook per a una marca
  • fer servir les eines de monitorització de la presencia on-line d’una empresa
  • aprofundir en el networking i el branding
  • dissenyar una campanya de geolocalització per a una farmàcia
  • plantejar un projecte de renovació de les eines de col·laboració per a una empresa tecnològica
  • investigar i proposar millores de la productivitat per a empreses mitjançant noves eines 2.0
  • elaborar un projecte de creació d’aplicació mòbil, la distribució i la campanya de promoció destinada a un fabricant d’automòbils
  • analitzar els markets i plataformes actualment existents en el món dels smart phones
  • treballar amb aplicacions de geolocalització, codis QR i realitat augmentada
  • estudiar exemples de campanyes reals de promoció i publicació d’aplicacions mòbils
  • imaginar possibles fórmules de monetitzar una aplicació d’èxit com Instagram

Tot això, no són més que alguns exemples, perquè les activitats pràctiques realitzades han estat moltes més, així com debats sobre diferents qüestions vinculades amb internet i de gran actualitat com ara la privacitat, la pirateria, els bens físics i digitals, el futur dels cercadors entre molts i molts i molts altres temes. A més de multitud de referències a blocs, articles, projectes i altres materials d’interès que s’han anat aportant tant per part dels formadors com dels alumnes.

Per això, tinc una sensació ambivalent en arribar al final d’aquests mesos, perquè, si bé d’una banda tenia ganes d’arribar a la meta, d’altra trobaré a faltar el continuar aprenent i compartint amb la resta d’alumnes -ha estat una gran experiència pràctica de networking i crowdsourcing– l’escenificació de casos reals dins del món del màrqueting digital.

En qualsevol cas, me’n porto una més que positiva recompensa final que ara toca desenvolupar i posar en pràctica. Com tot, sempre n’hi ha aspectes que es poden polir i millorar, però la meva valoració global ha estat més que satisfactòria. Una gran experiència en la que he après moltíssim tant de la resta de companys (amb professionals de molts camps) com dels tutors que hem tingut, especialment l’Eva Rodríguez, el Fabián V. Buendía i l’Óscar Fuente, que són amb qui hem passat més temps i hem tingut una relació més estreta, així com de l’Alejandro Torrentí i el Wessley Roche.

A tots ells, moltes gràcies per aquests mesos!

P.D. I ja que l’esforç ha estat intens, i encara que sigui autobombo, em fa molta il·lusió mostrar la recomanació que a LinkedIn va deixar una de les tutores 🙂

Anuncis

L’Eina i el Dia de l’Emprenedor 2012

Avui s’ha celebrat el Dia de l’Emprenedor 2012, una jornada organizada per la Xarxa Emprenedora de l’Eina, el Servei d’Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell. La trobada, que s’ha desenvolupat en els Cellers Avgvstvs Forvm, ha tingut una gran assistència, amb més de 100 persones que han tingut l’oportunitat de compartir idees, intercanviar contactes i posar en pràctica una sessió de networking.

Després de la benvinguda per part de Kenneth Martínez, regidor d’Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell i de Lidia Rodríguez, portaveu general de l’Unitat de gestió de la Xarxa Emprenedora, ha tingut lloc la primera de les ponències, a càrrec de Julio López, Responsable Contact Center Consumidor (Màrqueting i Desenvolupament de Negoci) de Caprabo. La seva exposició portava per títol “Màrqueting on-line i 3.0”, i tractava sobre la importància que la presència en les xarxes socials i la monitorització sobre tot el que es diu sobre una marca té per a les empreses. Un discurs en la línia del que vaig escriure en el post “En temps de crisi Web 2.0”.

A continuació, Guillem Perdrix, Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i coautor del llibre “Escola d’Emprenedors. Descobreix el potencial emprenedor que portes a dins” ha parlat en una interessant exposició sobre “Mites, Perfils i Errors dels Emprened@rs”. Ha estat una presentació molt encertada, fent èmfasi en algunes de les principals errades que es produeixen quan es vol portar a la pràctica una idea de negoci sense haver fet un procés de reflexió previ.

 

Després d’aquesta ponència s’ha presentat un lip-dub protagonitzat per les empreses que formen part de la Xarxa Emprenedora, i a continuació s’han mostrat tres exemples d’experiències d’èxit al Vendrell. El músic Jimmy Piñol, dels Lax’n’ Busto, la ceramista Roser Oter, i Jaume Solé, en tant que productor de calçots al Montmell han parlat de les seves experiències emprenedores, fent servir un original format d’entrevista al jardí dels Cellers.

Una breu visita guiada al Celler ha tancat la primera part de la jornada, que s’ha completat amb un dinar i la cloenda, ja a la tarda, per part de Benet Jané, alcalde del Vendrell.

Trobades d’aquests tipus són interessants en tant que permeten contactar amb altres persones en situacions similars, algunes de les quals acaben d’engegar el seu negoci i d’altres que estan a punt de fer-ho. En qualsevol cas, totes amb les mateixes problemàtiques i necessitats de compartir informació. I totes mogudes per la il·lusió de portar endavant una idea de negoci.

Per acabar, una infografia sobre emprenedors

Imatge de www.ticsyformacion.com

Geoposicionament, geomàrqueting i els beneficis per les empreses

El mes passat es va publicar Socionomía, un interessant llibre de Dolors Reig que parla d’internet, xarxes socials i societat del coneixement en tant que nova revolució social. Un dels principals missatges de l’obra és que les ‘xarxes sociables’ (com ella les anomena) no ens estan aïllant cada vegada més, com alguns defensen, sinó que “són entorns que ens permeten recuperar una sociabilitat innata que altres mitjans havíen anul·lat“.

Però, al contrari del que deia aquell, no escric aquest post per parlar del llibre (entre altres raons perquè encara l’estic llegint). Del que vull parlar és de geoposicionament i geomàrqueting, i de com aquestes eines ofereixen grans oportunitats a empreses i negocis, tant a l’hora de difondre els seus establiments com a la de captar nous clients i fidelitzar els que ja tenen.

Imagen de http://www.global.es/blog/geoposicionamiento/

Un exemple pràctic de l’ús del geomàrqueting és la situació en què em vaig trobar dissabte. Tenia la intenció de comprar un llibre, i em trobava a la mateixa distància de dos centres comercials amb una llibreria cadascun d’ells. Com que no sóc client habitual de cap de les dues, les possibilitats estaven repartides al 50%. Així doncs, a quina anar-hi?

Per resoldre el dubte em vaig connectar a Foursquare  i vaig buscar els dos centres en aquesta xarxa social de geoposicionament. Si en algun d’ells hagués estat activa alguna de les promocions que es poden engegar a través d’aquesta xarxa el meu dubte hauria quedat resolt instantàniament. I quines són aquestes possibles promocions? Doncs, per exemple, que si vas al seu establiment i fas check-in i una compra per un import mínim et conviden a un cafè, o et regalen un punt de llibre, o et donen un val de descompte per l’adquisició d’altres articles per a una propera compra, o qualsevol altre incentiu.

Si aquest hagués estat el cas és gairebé segur que la probabilitat d’escollir una llibreria o una altre ja no hauria estat fifty-fifty, sinó 99% per una i un 1% per l’altre.

Beneficis del geomàrqueting pels negocis i les empreses

I què hagués guanyat l’establiment fent això? Doncs, d’entrada, una venda, que hauria estat acompanyada d’un client molt content que, a sobre, els hauria fet publicitat a canvi d’un cafè, ja que quan fas check-in, el que estàs fent és indicar que et trobes en un lloc determinat, estàs compartint que vas a aquell establiment. El més probable, a més, és que acompanyis aquesta informació en forma de comentari. I, si el resultat de la teva experiència de compra és que has quedat satisfet, el que estàs fent és recomanar aquell establiment.

En el meu cas, es tractava d’una llibreria. Però imagineu-vos les possibilitats per a negocis com poden ser els restaurants, una botiga de roba, una sabateria, una bolera, un parc d’atraccions… fins i tot una farmàcia se’n pot beneficiar d’una campanya de geomàrqueting.

Com? En parlaré un altre dia.

 

Facebook surt a borsa

Foto: www.mexico.cnn.com

Facebook, la principal xarxa social del planeta amb prop de 900 milions d’usuaris, va obrir la sessió del Nasdaq sortint a borsa per 82.000 milions d’euros. D’aquest moviment empresarial ja feia temps que es venia parlant, i a partir d’ara encara se’n parlarà més. L’evolució de Facebook en els mercats serà observada amb lupa, i els analistes no deixaran d’expressar la seva opinió ja sigui en els mitjans tradicionals com en els virtuals.

És una evidència que Facebook ha estat un dels productes nascuts a l’empara de la Web 2.0 amb unes repecusions socials que no es poden ignorar. Ha estat el buc insígnia d’una revolució i una transformació que ha permès visualitzar canvis en l’àmbit de les relacions personals, però també en el de les relacions de les empreses i marques amb els seus clients i potencials usuaris. De fet, les empreses que han entès que les regles del joc han canviat, i que han estat capaces d’adaptar-se al nou medi seran les que acabaran sobrevivint en un entorn econòmic tan competitiu. Qui no prengui consciència de la importància de ser present a internet ho acabarà pagant. I, per això, no basta amb disposar d’una pàgina web i un perfil a Facebook, sinó elaborar una estratègia clara i definida i una planificació profunda per aprofitar totes les potencialitats de la xarxa.

 

Deixant al marge qüestions relatives a l’estructura de la pròpia eina, i del fet que, per a molts, els perfils personals s’acaben omplint de continguts que poc o gens ens interessen (és un dels desavantatges, que passat un temps acabes tenint 400 amics i la informació que hi circula es fa incontrolable. Per això, cada vegada més gent opta per limitar-se a altres xarxes com Google +), m’agradaria destacar el gran simbolisme de la fotografia que omple la portada de la majoria dels diaris d’avui: la de Marck Zuckerberg, un jovenet amb suadora, sent el protagonista del dia a Wall Street.

La foto de Wall Street, plena de brookers i taurons de les finances i els negocis envoltant descriu clarament els canvis que s’estan produint. Una perfecta expressió que la Web 2.0 ha permès que el talent y la capacitat d’innovació trobin canals per sortir a la llum. Internet s’ha convertit en un altaveu que facilita que les idees i els projectes arribin de manera gairebé immediata a qualsevol part del món.

Es tracta, en definitiva, d’una imatge ben il·lustrativa del canvi de model, i de que els fonaments piramidals en que fins ara ens havíem de moure comencen a desfer-se a favor d’un escenari horitzontal.

 

En temps de crisi, Web 2.0

La Web 2.0, cada vegada més present i integrada en les nostres vides, és un terreny que ara més que mai cal desenvolupar i aprofitar. Ja ningú s’espanta quan sent a parlar de la importància de les xarxes socials i del Social Media, de la identitat 2.0 o la reputació de marca, del màrqueting digital o el màrqueting mòbil, de la importància del posicionament en cercadors, dels codis QR, la realitat augmentada o les grans oportunitats del geoposicionament i el geomarketing.

I això no només pel que fa a l’àmbit dels usuaris i les potencialitats de la xarxa en tant que espai lúdic i de diversió, sinó, molt més important encara, per les oportunitats que s’obren a marques i empreses de conversar i dialogar amb els seus clients i usuaris, d’aprofitar els nous canals per difondre i promocionar els seus productes i serveis, per fer visible els seus negocis, per establir canals per escoltar els seus clients, fidelitzant-los i millorant allò que els oferim.

Però les oportunitats no s’acaben aquí, ja que mirem on mirem trobarem una forma d’aprofitar les noves tecnologies i tot el que la web 2.0 implica. En l’àmbit de l’administració, apropant governants i ciutadans i facilitant tràmits, serveis i informació, fomentant els processos participatius per afrontar problemàtiques municipals. I no només amb la finalitat d’avançar cap a una democràcia més participativa, no tan sols per obrir vies directes de comunicació entre administracions i ciutadans, sinó també, i molt important, per facilitar que aquests ciutadans s’impliquin de veritat i es responsabilitzin també dels assumptes relatius a la vida pública.

I què dir de l’àmbit educatiu? Afortunadament, cada vegada es parla més d’e-learning, es fan servir algunes eines i es donen passets cap a un tipus d’ensenyament on les noves tecnologies s’hi acabin d’incorporar definitivament. El nostres alumnes ja són digitals. I no voler adaptar-se a aquesta realitat és una errada que només pot portar perjudicis. Les seves fonts d’informació cada vegada menys són els llibres, a la hora de fer treballs acudeixen a Sant Google i Santa Wikipèdia, el seu format d’estudi no són els llibres sinó les pantalles.

Tenint en compte aquesta realitat, potser caldria assumir-ho, acceptar-ho i canalitzar-lo, ensenyar-los i educar-los a fer servir la xarxa, a consultar diferents fonts i documents, a seleccionar quan han de buscar en un llibre i quan ho han de fer a internet. Perquè no ens enganyem: els llibres ja no són l’únic patrimoni de la cultura. També és cultura el que podem trobar en pàgines web, blocs i wikis, s’hi pot aprendre molt a la xarxa –sobre determinats temes, i encara que sigui políticament incorrecte dir-ho, fins i tot molt més que a l’escola-, i aquesta realitat no és pot obviar, no es pot continuar anquilosats en una tradició cultural que cal adaptar als nous temps.

En el sector turístic ja podem trobar interessants experiències d’aprofitament d’aquestes eines i nous models de negoci, . Però encara n’hi ha molt camí per recórrer, per prendre consciència de tot el que la web2.0 haposat al nostre abast, i d’assumir els beneficis que poden aportar tant a l’hora de promocionar serveis, de difondre informació o de connectar amb potencials usuaris. En l’àmbit laboral, cada vegada són més les empreses que incorporen l’ús d’eines específiques que no només milloren la productivitat i el desenvolupament de projectes, treballant de manera sincrònica i de manera col·laborativa, sinó que fan aflorar el coneixement tàcit i donen, com a resultat, equips més eficients i cohesionats.

Tot i que són temps de crisis, tenim l’oportunitat de donar un pas endavant i començar a canviar dinàmiques de treball que ja s’han demostrat exitoses en altres àmbits. Termes com “crodwsourcing”, “networking” o “co-working” comencen a estar de moda, perquè són formes de treballar molt efectives per compartir coneixement, millorar processos productius i optimitzar recursos.

La Web 2.0, ara més que mai, comença a ser valorada en alguns sectors com el veritable oceà que realment és, i en el que només són possibles dues actituds: aprendre a navegar per descobrir tot el que hi podem trobar, o preparar-nos per al naufragi.