Turisme, enoturisme, xarxes socials i estratègies 2.0

5es Jornades de la Penedesfera (33)

El passat cap de setmana es van celebrar les 5es Jornades de la Penedesfera, la trobada anual dels blocaires de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf, a les Bodegues Vallformosa de Vilobí del Penedès. Sota el lema “e-Turisme”, van ser dos intensos dies dedicats a situar el focus d’atenció en les potencialitats de creixement del turisme en general, i l’enoturisme en particular en territori penedesenc.

El missatge de rerefons de totes les ponències va ser coincident: la necessitat de dissenyar una oferta especialitza i diferencial, d’avançar cap a la creació de marca, de la importància del treball col·laboratiu en el què tots els agents (ja siguin públics o privats) participin d’un projecte i objectius comuns, i de les interessants perspectives i possibilitats de desenvolupament del sector turístic i enoturístic del territori. Malgrat l’actual context de crisi econòmica, la coincidència en la visió de l’escenari general era total: ara més que mai és fa necessari aprofitar les potencialitats i els recursos turístics del territori, valorar i apostar pels seus elements diferencials respecte d’altres territoris i dissenyar un producte de qualitat que ajudi al seu posicionament i expansió.

Vinyes Baix Penedes

L’assoliment d’aquests objectius passa per la condició indispensable de construir un producte atractiu. Però també és peça bàsica en les seves opcions d’èxit el saber-lo fer arribar als usuaris potencials. Per això, cal acceptar i entendre que l’actual consumidor ha experimentat importants canvis, transformant-se en un consumidor que sap el que vol, el que busca i on trobar-lo, que comparar i es documenta abans de prendre’n una decisió, i que també expressa i comparteix les seves opinions i la seva experiència. En última instància, es converteix en un agent de gran importància a l’hora de contribuir a difondre les bondats d’allò que se li ofereix. El consumidor (o el client, o el turista) actual, a diferència de temps passats, ja no és un subjecte passiu que es limita a rebre impactes publicitaris. Ara és un prosumer, un consumidor amb un alt grau de coneixement dels productes i serveis que es troben en el mercat, i que, a més, actua com a generador d’informació.

Davant d’aquest escenari, és de vital importància entendre quin és el paper que juguen les noves tecnologies. Qualsevol empresa, negoci o sector d’activitat ha d’incorporar internet i la xarxa a les seves estratègies si no vol quedar marginat davant d’aquells competidors que sí ho estan fent. La web 2.0 ofereix canals de gran efectivitat que no només actuen com a via de difusió i promoció de productes i serveis, sinó que, i això és de vital importància, permeten dialogar, conversar i escoltar als clients.

https://i2.wp.com/www.kanlli.com/brandingcrowds/wp-content/fotos/Turismo2.0-Kanlli.jpg

Imatge: www.kanlli.com

Les xarxes socials, també en l’àmbit empresarial, són un poderós amplificador de tot allò que té a veure amb el nostre producte. “Els mercats són converses”, explica el Manifest Cluetrain, document que recull gran part de la ideologia en la qual se sustenta internet. I en aquestes converses potser que el que es digui d’allò que estem oferint sigui positiu (situació ideal) o negatiu (situació a corregir). Per això és tant important que tinguem presència en les xarxes socials, escoltar i monitoritzar el que es diu sobre la nostra marca, reconèixer i agrair els comentaris que ens són favorables, i detectar, gestionar a intentar reconduir aquells que ens puguin perjudicar. Aplicar, en definitiva, una correcta i planificada política de “reputació online” i mimar la nostra “identitat digital”.

El paper de les xarxes socials en l’actual entorn per a empreses, institucions i qualsevol altre tipus d’organització productiva –i el sector turístic n’és un bon exemple- s’ha de contemplar com a element clau en qualsevol estratègia promocional. L’efecte multiplicador de la xarxa i la viralitat generada pels comentaris que els consumidors comparteixen són molt més efectius que qualsevol altre campanya publicitària tradicional. Un 70% dels actuals usuaris valoren més les opinions d’altres usuaris que les informacions de les pròpies empreses. Un percentatge que evidencia la necessitar de prestar la màxima atenció a la nostra presència en xarxes socials. Els nous consumidors, habituats i familiaritzats amb els entorns vinculats amb les noves tecnologies se serveixen d’internet amb naturalitat i coneixement. I és aquí, en el terreny de joc que delimiten les pantalles, on acaben decidint si opten per un tipus de producte o un altre.

Per aquesta raó, és imprescindible ser present en aquells espais on es pot trobar, contactar, dialogar, conversar i escoltar als nostres clients, rastrejar la seva presència en xarxes socials (horitzontals i verticals), i donar-los a conèixer el que pretenem oferir-los amb actitud proactiva però no intrusiva, i aplicant les accions adients per crear comunitat i engagement. I per suposat, i per sobre de tot, intentar captar-los amb productes o serveis de la màxima qualitat.

Si les nostres accions es regeixen per aquests paràmetres, no només aconseguirem fidelitzar als clients, reforçar el nostre prestigi i millorar la projecció externa de la nostra marca, sinó que, a més, serà aquest mateix client satisfet amb el nostre producte qui es convertirà en el nostre millor agent i prescriptor.

Cal tenir en compte, però, que si bé la presència en xarxes socials (la creació d’una identitat 2.0) és una de les peces claus per assolir l’èxit en l’actual context, també és necessari fer-ho de la forma adequada. No és suficient amb estar present en determinats espais, sinó que la nostra activitat ha d’obeir a una anàlisis prèvia, a un estudi i definició d’uns objectius, a un acurat disseny d’una estratègia comunicativa.

De la mateixa manera que entenem indispensable elaborar un pla d’actuació a l’hora d’engegar un projecte, és imprescindible fer-ho a l’hora d’incorporar-nos al territori d’internet. Què busquem? Quins són els nostres objectius? Quins recursos necessitem? Com avaluarem els resultats de les nostres accions? En definitiva, quina és la nostra estratègia?

https://i2.wp.com/www.marketingdirecto.com/wp-content/uploads/2011/04/social3.jpg

Imatge: www.marketingdirecto.com

Tornant a l’exemple del sector turístic penedesenc en general, i el del Baix Penedès en particular, l’actual conjuntura ofereix una magnífica oportunitat per a que tots els agents del sector, treballant de manera coordinada, siguin capaços d’aprofitar els abundants i variats recursos turístics de la comarca: de la gastronomia al patrimoni, de la cultura a l’oferta de sol i platja, de les activitats i el turisme familiar a l’enoturisme, del termalisme a l’entorn natural… Un catàleg que pocs territoris poden presentar i amb el qual es pot dissenyar una oferta de gran qualitat i capacitat competitiva.

El Baix Penedès té una gran oportunitat per impulsar un dels seus principals actius: el turisme. Per aconseguir-ho, cal apostar per la creació d’un producte diferencial, especialitzat i amb capacitat de segmentació, la qual cosa el permetria posicionar-se respecte d’altres territoris i competidors. Treballar en el disseny de plans de col·laboració dels quals tots els agents –públics i privats- participin i se sentin implicat (la suma i la complementarietat sempre serà més forta i rica que les iniciatives aïllades i individuals). I dissenyar estratègies de promoció aprofitant les eines i el potencial comunicatiu que internet, les noves tecnologies i la presència en xarxes socials proporcionen.

Estructurar una oferta de qualitat, atractiva i diferenciada, i unir esforços i recursos per treballar conjuntament, només pot aportar beneficis pel territori. I en aquest procés, un adequat ús de la xarxa és, a més d’imprescindible, una oportunitat que no es pot deixar escapar.

Imatge: www.versiorac1.wordpress.com

Anuncis

IEBS, Màrqueting Digital i Social Media

Durant els últims mesos he estat mig enclaustrat fent un curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media a través d’IEBS, una Escola de Negocis especialitzada en innovació i esperit emprenedor. Ha estat una experiència més que satisfactòria, que m’ha refermat en la maduresa de la formació on-line, una fórmula que cada vegada va guanyant més pes i prestigi en tant que permet adaptar el ritme d’estudis a les circumstàncies personals de cada alumne amb la mateixa qualitat que altres sistemes d’ensenyament.

Tot i la virtualitat d’aquest sistema formatiu, acostuma a haver-hi una major interacció amb els professors i els alumnes, i l’aprenentatge és continu en tant que les “aules” sempre estan obertes. Tens la possibilitat de contactar amb els formadors o altres companys a qualsevol hora, i en tot moment pots trobar-te aportacions noves, recursos interessants o materials complementaris.

IEBS és una escola molt orientada als nous entorns i les noves possibilitats vinculades amb internet i les noves tecnologies. El que jo he fet ha estat el Curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media, i tot i la intensitat d’aquest període, i que tinc necessitat de desconnectar durant un temps, em quedo amb les ganes de matricular-me més endavant i fer algun dels seus màsters o posgraus.

Estructurat en quatre mòduls, hem fet una intensa repassada per la Web 2.0 i la gestió de xarxes socials, les tècniques de posicionament en cercadors (SEO, SEM i Analítica Web), les potencialitats del Social Media, les Xarxes Professionals i les Xarxes Empresarials, i en les noves tendències en Geolocalització, Geoposicionament i Màrqueting Mòbil. Un programa intens, apassionant, ple de descobertes i terrenys per continuar explorant, perquè si una cosa té internet és que l’aprenentatge ha de ser continu, mantenir-te sempre al dia, i llegir, investigar i analitzar tot el que puguis i més.

De fet, si em vaig decidir a fer aquest curs va ser perquè sentia la necessitat d’actualitzar coneixements. L’any 2007 vaig acabar un Màster en Edició i un Posgrau en Edició Digital (fets també on-line, a través de la UOC), perquè volia aprofundir en tot el que tenia a veure amb la web 2.0, no tant desenvolupada com ara (pensem que els smart phones encara es trobaven en una etapa molt incipient, que el primer iPhone va sortir al mercat a mitjans d’aquell 2007, i que el terme web 2.0 s’havia instaurat un any abans i havia estat esmentat, per primera vegada, l’any 2004 per O’Reilly Media).

Han passat cinc anys des d’aleshores, i per això vaig considerar que havia arribat l’hora de tornar a “ressetejar” coneixements. Els entorns digitals es mouen ben de pressa, i si no fas l’esforç de mantenir-te al dia és molt fàcil quedar-te enrere. De fet, durant aquests cinc anys han passat moltes coses en el món d’internet. Les xarxes socials han tingut un espectacular desenvolupament, el concepte de cloud computing s’ha anat consolidant, i, com abans esmentava, el desenvolupament de la interconnectivitat mitjançant dispositius mòbils ha experimentat un espectacular creixement que ha obert noves portes que cal traspassar i conèixer.

Han aparegut noves formes de relació, nous models de negoci, d’eines i de procediments aplicables tant al món laboral com a l’educatiu. I quedar-se enrere pot tenir conseqüències negatives tant per a les persones -caient en l’anomenada fractura digital– com per a les institucions i organitzacions -perdent eficàcia en els seus processos productius.

Calia, doncs, posar-se al dia. I tot i que intens, exigent i ple de moments on hem hagut d’esforçar-nos al màxim ha valgut la pena recórrer aquest camí. Han estat uns mesos on els coneixements teòrics s’han completat amb l’activitat pràctica, de manera que el contacte amb el món real ha estat continu. I fent una repassada al que han estat aquests mesos, me n’adono que hem treballat molt perquè hem tocat moltes tecles. Alguns exemples de casos pràctics que hem fet:

  • gestionar una crisis de reputació on line d’una companyia de línies aèries
  • exercir de community manager d’un negoci on-line
  • aprofundir en la creació d’una identitat 2.0
  • dissenyar cassos de crowdsourcing aplicats a empreses
  • plantejar la creació d’una wiki per a una consultoria de comptes que treballa amb clients multinacionals
  • posicionar blocs en les primeres posicions de buscadors fent servir SEO i SEM
  • treballar les estratègies del màrqueting de recerca
  • simular que érem els SEO de McDonald’s
  • dissenyar una estratègia de link building
  • fer servir les xarxes socials per millorar el posicionament en cercadors
  • elaborar una suposada campanya de màrqueting en cercadors per a IKEA
  • planificar l’estratègia de comunicació externa i l’estratègia empresarial per a una agència de viatges
  • analitzar les xarxes socials horitzontals i les verticals
  • detectar casos de comunicació incorrecta d’empreses i marques
  • dissenyar una estratègia en profunditat en Twitter i Facebook per a una marca
  • fer servir les eines de monitorització de la presencia on-line d’una empresa
  • aprofundir en el networking i el branding
  • dissenyar una campanya de geolocalització per a una farmàcia
  • plantejar un projecte de renovació de les eines de col·laboració per a una empresa tecnològica
  • investigar i proposar millores de la productivitat per a empreses mitjançant noves eines 2.0
  • elaborar un projecte de creació d’aplicació mòbil, la distribució i la campanya de promoció destinada a un fabricant d’automòbils
  • analitzar els markets i plataformes actualment existents en el món dels smart phones
  • treballar amb aplicacions de geolocalització, codis QR i realitat augmentada
  • estudiar exemples de campanyes reals de promoció i publicació d’aplicacions mòbils
  • imaginar possibles fórmules de monetitzar una aplicació d’èxit com Instagram

Tot això, no són més que alguns exemples, perquè les activitats pràctiques realitzades han estat moltes més, així com debats sobre diferents qüestions vinculades amb internet i de gran actualitat com ara la privacitat, la pirateria, els bens físics i digitals, el futur dels cercadors entre molts i molts i molts altres temes. A més de multitud de referències a blocs, articles, projectes i altres materials d’interès que s’han anat aportant tant per part dels formadors com dels alumnes.

Per això, tinc una sensació ambivalent en arribar al final d’aquests mesos, perquè, si bé d’una banda tenia ganes d’arribar a la meta, d’altra trobaré a faltar el continuar aprenent i compartint amb la resta d’alumnes -ha estat una gran experiència pràctica de networking i crowdsourcing– l’escenificació de casos reals dins del món del màrqueting digital.

En qualsevol cas, me’n porto una més que positiva recompensa final que ara toca desenvolupar i posar en pràctica. Com tot, sempre n’hi ha aspectes que es poden polir i millorar, però la meva valoració global ha estat més que satisfactòria. Una gran experiència en la que he après moltíssim tant de la resta de companys (amb professionals de molts camps) com dels tutors que hem tingut, especialment l’Eva Rodríguez, el Fabián V. Buendía i l’Óscar Fuente, que són amb qui hem passat més temps i hem tingut una relació més estreta, així com de l’Alejandro Torrentí i el Wessley Roche.

A tots ells, moltes gràcies per aquests mesos!

P.D. I ja que l’esforç ha estat intens, i encara que sigui autobombo, em fa molta il·lusió mostrar la recomanació que a LinkedIn va deixar una de les tutores 🙂

En temps de crisi, Web 2.0

La Web 2.0, cada vegada més present i integrada en les nostres vides, és un terreny que ara més que mai cal desenvolupar i aprofitar. Ja ningú s’espanta quan sent a parlar de la importància de les xarxes socials i del Social Media, de la identitat 2.0 o la reputació de marca, del màrqueting digital o el màrqueting mòbil, de la importància del posicionament en cercadors, dels codis QR, la realitat augmentada o les grans oportunitats del geoposicionament i el geomarketing.

I això no només pel que fa a l’àmbit dels usuaris i les potencialitats de la xarxa en tant que espai lúdic i de diversió, sinó, molt més important encara, per les oportunitats que s’obren a marques i empreses de conversar i dialogar amb els seus clients i usuaris, d’aprofitar els nous canals per difondre i promocionar els seus productes i serveis, per fer visible els seus negocis, per establir canals per escoltar els seus clients, fidelitzant-los i millorant allò que els oferim.

Però les oportunitats no s’acaben aquí, ja que mirem on mirem trobarem una forma d’aprofitar les noves tecnologies i tot el que la web 2.0 implica. En l’àmbit de l’administració, apropant governants i ciutadans i facilitant tràmits, serveis i informació, fomentant els processos participatius per afrontar problemàtiques municipals. I no només amb la finalitat d’avançar cap a una democràcia més participativa, no tan sols per obrir vies directes de comunicació entre administracions i ciutadans, sinó també, i molt important, per facilitar que aquests ciutadans s’impliquin de veritat i es responsabilitzin també dels assumptes relatius a la vida pública.

I què dir de l’àmbit educatiu? Afortunadament, cada vegada es parla més d’e-learning, es fan servir algunes eines i es donen passets cap a un tipus d’ensenyament on les noves tecnologies s’hi acabin d’incorporar definitivament. El nostres alumnes ja són digitals. I no voler adaptar-se a aquesta realitat és una errada que només pot portar perjudicis. Les seves fonts d’informació cada vegada menys són els llibres, a la hora de fer treballs acudeixen a Sant Google i Santa Wikipèdia, el seu format d’estudi no són els llibres sinó les pantalles.

Tenint en compte aquesta realitat, potser caldria assumir-ho, acceptar-ho i canalitzar-lo, ensenyar-los i educar-los a fer servir la xarxa, a consultar diferents fonts i documents, a seleccionar quan han de buscar en un llibre i quan ho han de fer a internet. Perquè no ens enganyem: els llibres ja no són l’únic patrimoni de la cultura. També és cultura el que podem trobar en pàgines web, blocs i wikis, s’hi pot aprendre molt a la xarxa –sobre determinats temes, i encara que sigui políticament incorrecte dir-ho, fins i tot molt més que a l’escola-, i aquesta realitat no és pot obviar, no es pot continuar anquilosats en una tradició cultural que cal adaptar als nous temps.

En el sector turístic ja podem trobar interessants experiències d’aprofitament d’aquestes eines i nous models de negoci, . Però encara n’hi ha molt camí per recórrer, per prendre consciència de tot el que la web2.0 haposat al nostre abast, i d’assumir els beneficis que poden aportar tant a l’hora de promocionar serveis, de difondre informació o de connectar amb potencials usuaris. En l’àmbit laboral, cada vegada són més les empreses que incorporen l’ús d’eines específiques que no només milloren la productivitat i el desenvolupament de projectes, treballant de manera sincrònica i de manera col·laborativa, sinó que fan aflorar el coneixement tàcit i donen, com a resultat, equips més eficients i cohesionats.

Tot i que són temps de crisis, tenim l’oportunitat de donar un pas endavant i començar a canviar dinàmiques de treball que ja s’han demostrat exitoses en altres àmbits. Termes com “crodwsourcing”, “networking” o “co-working” comencen a estar de moda, perquè són formes de treballar molt efectives per compartir coneixement, millorar processos productius i optimitzar recursos.

La Web 2.0, ara més que mai, comença a ser valorada en alguns sectors com el veritable oceà que realment és, i en el que només són possibles dues actituds: aprendre a navegar per descobrir tot el que hi podem trobar, o preparar-nos per al naufragi.