Una Diada 2.0

Avui se celebrarà el que segons totes les previsions serà una Diada històrica. A més dels tradicionals actes commemoratius que es convoquen arreu dels municipis i ciutats de Catalunya, el principal esdeveniment del dia tindrà lloc a la tarda, amb la multitudinària manifestació que recorrerà alguns dels principals carrers de Barcelona.

De grans manifestacions per la Diada Nacional de Catalunya en podem trobar unes quantes de significatives, començant per la de 1977. Al marge de les reivindicacions de cada moment històric, en cadascuna d’elles –com acostuma a passar amb qualsevol manifestació- ha existit un fet comú que es repeteix una i altre vegada: la comptabilització del número d’assistents, mai coincident, segons les xifres vinguin dels organitzadors o dels cossos de seguretat.

Sigui com sigui, la d’avui serà especial pel paper dinamitzador que han tingut les noves tecnologies i les xarxes socials. Avui serà possible dibuixar un mapa d’assistents amb dispositius mòbils geolocalitzats, es podran fer estadístiques sobre el número de tweets i missatges vinculats amb la convocatòria, i es podran mesurar altres paràmetres com el seguiment i repercussió de la manifestació mitjançant les connexions a determinades webs gràcies.

De la mateixa manera que avui dia és possible conèixer quantes visites rep un bloc, d’on provenen, quin ha estat el dispositiu emprat per connectar-se, el navegador que s’ha fet servir, a quina hora s’ha fet i moltes altres dades, a l’hora d’oferir les estadístiques relatives a l’acte d’avui haurien de contemplar aquestes mètriques. És a dir: afinar al màxim en l’assistència física però també contemplar el seguiment virtual.

 

El seguiment virtual de la manifestació es pot fer de diverses maneres. Twitter serà, en aquest sentit, la gran protagonista, mitjançant els hashtags específics #FreedomCatalonia, #11s2012, o els més genèrics #Catalunya o #DiadaNacional, entre altres.

Així mateix, la web 11s2012.cat també possibilita fer un detallat seguiment, recopilant tant les piulades que es vagin produint com les fotografies que es vagin incorporant al seu perfil d’Instagram. I també destaca la web Catalansalmon, una iniciativa que permetrà participar de la manifestació ni que sigui virtualment.

Demà, però, viurem la tradicional guerra de xifres de diaris i mitjans de comunicació. Cadascú buscarà manipular la realitat a la seva manera, malgrat que disposem d’eines que ens permetrien conèixer l’autèntica repercussió d’un acte tant transcendent com el d’avui.

Paradoxalment, les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat de conèixer què passa en la realitat física. Una altra cosa és que estem disposats a aprofitar o no el que serà una autèntica Diada 2.0.

Imaginant com és Internet

 

Com us imagineu què és internet? Aquesta suposada abstracció, aquest món virtual sense elements físics, aquest conglomerat de “núvols” que composen una estructura infinita de dades interrelacionades, d’informació, d’imatges que viatgen a la velocitat de la llum… on és? Quin aspecte té? En té, d’aparença?

En aquest interessantíssim article trobem una sorprenent resposta que ens permet entendre què és, en realitat, la xarxa. Un conjunt de tubs que transporten cables i que estan interconnectats per tot el món.

Res més que això.

Turisme, enoturisme, xarxes socials i estratègies 2.0

5es Jornades de la Penedesfera (33)

El passat cap de setmana es van celebrar les 5es Jornades de la Penedesfera, la trobada anual dels blocaires de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf, a les Bodegues Vallformosa de Vilobí del Penedès. Sota el lema “e-Turisme”, van ser dos intensos dies dedicats a situar el focus d’atenció en les potencialitats de creixement del turisme en general, i l’enoturisme en particular en territori penedesenc.

El missatge de rerefons de totes les ponències va ser coincident: la necessitat de dissenyar una oferta especialitza i diferencial, d’avançar cap a la creació de marca, de la importància del treball col·laboratiu en el què tots els agents (ja siguin públics o privats) participin d’un projecte i objectius comuns, i de les interessants perspectives i possibilitats de desenvolupament del sector turístic i enoturístic del territori. Malgrat l’actual context de crisi econòmica, la coincidència en la visió de l’escenari general era total: ara més que mai és fa necessari aprofitar les potencialitats i els recursos turístics del territori, valorar i apostar pels seus elements diferencials respecte d’altres territoris i dissenyar un producte de qualitat que ajudi al seu posicionament i expansió.

Vinyes Baix Penedes

L’assoliment d’aquests objectius passa per la condició indispensable de construir un producte atractiu. Però també és peça bàsica en les seves opcions d’èxit el saber-lo fer arribar als usuaris potencials. Per això, cal acceptar i entendre que l’actual consumidor ha experimentat importants canvis, transformant-se en un consumidor que sap el que vol, el que busca i on trobar-lo, que comparar i es documenta abans de prendre’n una decisió, i que també expressa i comparteix les seves opinions i la seva experiència. En última instància, es converteix en un agent de gran importància a l’hora de contribuir a difondre les bondats d’allò que se li ofereix. El consumidor (o el client, o el turista) actual, a diferència de temps passats, ja no és un subjecte passiu que es limita a rebre impactes publicitaris. Ara és un prosumer, un consumidor amb un alt grau de coneixement dels productes i serveis que es troben en el mercat, i que, a més, actua com a generador d’informació.

Davant d’aquest escenari, és de vital importància entendre quin és el paper que juguen les noves tecnologies. Qualsevol empresa, negoci o sector d’activitat ha d’incorporar internet i la xarxa a les seves estratègies si no vol quedar marginat davant d’aquells competidors que sí ho estan fent. La web 2.0 ofereix canals de gran efectivitat que no només actuen com a via de difusió i promoció de productes i serveis, sinó que, i això és de vital importància, permeten dialogar, conversar i escoltar als clients.

https://i2.wp.com/www.kanlli.com/brandingcrowds/wp-content/fotos/Turismo2.0-Kanlli.jpg

Imatge: www.kanlli.com

Les xarxes socials, també en l’àmbit empresarial, són un poderós amplificador de tot allò que té a veure amb el nostre producte. “Els mercats són converses”, explica el Manifest Cluetrain, document que recull gran part de la ideologia en la qual se sustenta internet. I en aquestes converses potser que el que es digui d’allò que estem oferint sigui positiu (situació ideal) o negatiu (situació a corregir). Per això és tant important que tinguem presència en les xarxes socials, escoltar i monitoritzar el que es diu sobre la nostra marca, reconèixer i agrair els comentaris que ens són favorables, i detectar, gestionar a intentar reconduir aquells que ens puguin perjudicar. Aplicar, en definitiva, una correcta i planificada política de “reputació online” i mimar la nostra “identitat digital”.

El paper de les xarxes socials en l’actual entorn per a empreses, institucions i qualsevol altre tipus d’organització productiva –i el sector turístic n’és un bon exemple- s’ha de contemplar com a element clau en qualsevol estratègia promocional. L’efecte multiplicador de la xarxa i la viralitat generada pels comentaris que els consumidors comparteixen són molt més efectius que qualsevol altre campanya publicitària tradicional. Un 70% dels actuals usuaris valoren més les opinions d’altres usuaris que les informacions de les pròpies empreses. Un percentatge que evidencia la necessitar de prestar la màxima atenció a la nostra presència en xarxes socials. Els nous consumidors, habituats i familiaritzats amb els entorns vinculats amb les noves tecnologies se serveixen d’internet amb naturalitat i coneixement. I és aquí, en el terreny de joc que delimiten les pantalles, on acaben decidint si opten per un tipus de producte o un altre.

Per aquesta raó, és imprescindible ser present en aquells espais on es pot trobar, contactar, dialogar, conversar i escoltar als nostres clients, rastrejar la seva presència en xarxes socials (horitzontals i verticals), i donar-los a conèixer el que pretenem oferir-los amb actitud proactiva però no intrusiva, i aplicant les accions adients per crear comunitat i engagement. I per suposat, i per sobre de tot, intentar captar-los amb productes o serveis de la màxima qualitat.

Si les nostres accions es regeixen per aquests paràmetres, no només aconseguirem fidelitzar als clients, reforçar el nostre prestigi i millorar la projecció externa de la nostra marca, sinó que, a més, serà aquest mateix client satisfet amb el nostre producte qui es convertirà en el nostre millor agent i prescriptor.

Cal tenir en compte, però, que si bé la presència en xarxes socials (la creació d’una identitat 2.0) és una de les peces claus per assolir l’èxit en l’actual context, també és necessari fer-ho de la forma adequada. No és suficient amb estar present en determinats espais, sinó que la nostra activitat ha d’obeir a una anàlisis prèvia, a un estudi i definició d’uns objectius, a un acurat disseny d’una estratègia comunicativa.

De la mateixa manera que entenem indispensable elaborar un pla d’actuació a l’hora d’engegar un projecte, és imprescindible fer-ho a l’hora d’incorporar-nos al territori d’internet. Què busquem? Quins són els nostres objectius? Quins recursos necessitem? Com avaluarem els resultats de les nostres accions? En definitiva, quina és la nostra estratègia?

https://i2.wp.com/www.marketingdirecto.com/wp-content/uploads/2011/04/social3.jpg

Imatge: www.marketingdirecto.com

Tornant a l’exemple del sector turístic penedesenc en general, i el del Baix Penedès en particular, l’actual conjuntura ofereix una magnífica oportunitat per a que tots els agents del sector, treballant de manera coordinada, siguin capaços d’aprofitar els abundants i variats recursos turístics de la comarca: de la gastronomia al patrimoni, de la cultura a l’oferta de sol i platja, de les activitats i el turisme familiar a l’enoturisme, del termalisme a l’entorn natural… Un catàleg que pocs territoris poden presentar i amb el qual es pot dissenyar una oferta de gran qualitat i capacitat competitiva.

El Baix Penedès té una gran oportunitat per impulsar un dels seus principals actius: el turisme. Per aconseguir-ho, cal apostar per la creació d’un producte diferencial, especialitzat i amb capacitat de segmentació, la qual cosa el permetria posicionar-se respecte d’altres territoris i competidors. Treballar en el disseny de plans de col·laboració dels quals tots els agents –públics i privats- participin i se sentin implicat (la suma i la complementarietat sempre serà més forta i rica que les iniciatives aïllades i individuals). I dissenyar estratègies de promoció aprofitant les eines i el potencial comunicatiu que internet, les noves tecnologies i la presència en xarxes socials proporcionen.

Estructurar una oferta de qualitat, atractiva i diferenciada, i unir esforços i recursos per treballar conjuntament, només pot aportar beneficis pel territori. I en aquest procés, un adequat ús de la xarxa és, a més d’imprescindible, una oportunitat que no es pot deixar escapar.

Imatge: www.versiorac1.wordpress.com

Jornades de la Penedesfera: molts projectes i coneixement compartit

Dissabte es va celebrar la segona sessió de les 5es Jornades de la Penedesfera, la trobada anual dels blocaires de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Han estat dos dies intensos però de gran qualitat i interès, plens de propostes i conferències, iniciatives que caldria fer el possible perquè no quedessin en simples explicacions, i aprofitar tot el coneixement compartit per engegar projectes que podrien aportar grans beneficis al territori.

 

Les Jornades han estat modèliques en la seva organització i plantejament, per la qual cosa cal felicitar als seus promotors (especialment al Daniel Garcia Peris), així com a les Bodegues Vallformosa pel seu acolliment. Sota un discurs central per als dos dies –eTurisme, amb una vessant molt formativa– en totes les ponències ha planat un missatge clar i contundent: les potencialitats de l’enoturisme al Penedès són enormes, però cal innovar, especialitzar-se i apostar per aquest segment turístic si es volen aprofitar.

“Entendre la mobilitat a l’empresa: més enllà del mòbil”, per Ramon Masip

La jornada de dissabte va començar amb la intervenció “Entendre la mobilitat a l’empresa: més enllà del mòbil”, a càrrec de Ramon Masip, responsable de Synctur, plataforma de serveis turístics. El seu discurs va girar en torn del fet que no són els dispositius els que es mouen, sinó les persones. Després de fer una repassada per les xifres corresponents als principals fabricants de mòbils i plataformes existents, va parlar de les diferents formes d’aprofitar una aplicació mòbil, així com els diferents avantatges i inconvenients d’optar per aplicacions natives (com és el cas d’iOS d’Apple o Android de Google), i de les possibilitats de la multiplataforma i l’HTML5.

Després d’explicar els fonaments de la seva aplicació, Synctur, va defensar que per sobre de tot, a l’hora de plantejar-se la necessitat de disposar d’una aplicació mòbil, calia que aquesta servís perquè el client o consumidor sentís la proximitat de la marca.

L’autocaravanisme i la xarxa

La taula rodona “Com atraure l’autocaravanisme gràcies a la xarxa” va ser una interessantíssima taula rodona on es va fer una demostració de la possibilitat de trobar interessants nínxols de mercat. En aquest cas, es va fer una vinculació entre l’activitat autocaravanista i es va parlar de diverses iniciatives que estan aprofitant l’activitat i mobilitat d’aquest col·lectiu, traient un benefici econòmic a canvi de donar resposta a algunes de les seves necessitats. A més, existeix un interessant potencial de vinculació amb l’enoturisme, complint la xarxa una important funció de difusió en aquest àmbit.

 

La taula rodona va estar integrada per Joan Manel Montfort, Regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès qui va parlar de la inauguració de la zona per autocaravanes a Vilafranca, l’impacte econòmic que estava aportant i les previsions de futur. Jordi Milà, Responsable d’exteriors de la Unió Caravanista de Catalunya, Secció Autocaravanes va fer un resum del sector i el mercat d’autocaravanistes, especialment en relació amb el turisme o e-turisme, a més d’explicar quines són les bases de funcionament d’aquest col·lectiu, què pot aportar i quines necessitats té, posant com a exemple d’iniciatives existents específicament adreçades a aquest target el cas del programa France-Passion. Per la seva banda, Jordi G. Xicola, CEO de Buena Ruta Viajes en autocaravana es va centrar en relació existent entre l’autocaravanisme i l’e-comerç.

La taula va estar moderada per Eric Enguita, propietari d’ArtCava, que va parlar de la seva experiència com a responsable del projecte de zona rural per Autocaravanes que ha posat en marxa a Artcava.

Va ser una conversar molt il·lustrativa, en la que es va obrir un ventall d’oportunitats per als cellers i bodegues que estiguin en disposició d’oferir un espai per autocaravanistes. Entre les principals dades que es van sementar, cal destacar l’existència de més d’1 millió d’autocaravanes a tot Europa (Alemanya ocupa el primer lloc en número d’usuaris), que més de 500.000 dels seus propietaris són persones de poder adquisitiu mig/alt, i que 200.000 creuen cada any la frontera de La Jonquera, un important número de persones que viatgen fent turisme. Entre les seves principals necessitats es troben les dels espais per pernoctar i buidar i renovar aigües. Per això, posant l’exemple francès, les bodegues i els cellers podrien aprofitar aquest potencial condicionant espais que els reportarien beneficis en forma de vendes de productes.

Davant de la favorable situació que tenen a França, la realitat aquí és justament la contrària, una realitat que si canviés podria aportar interessants beneficis al sector de l’enoturisme.

“Turisme: innovar o morir”

La tercera de les ponències va anar a càrrec de Rainer Brusis, d’Innova Management. Amb “Per què hem d’innovar en el sector turístic? Casos d’èxit”, va fer una interessant repassada per diferents iniciatives turístiques que estan funcionant i donant grans resultats en diferents indrets d’Europa, tenint totes en comú que són exemples d’innovació i especialització. Hotels específics per a aficionats del BTT o l’snowboard, passarel·les panoràmiques en muntanyes, restaurants en telecabines, senders experiencials, plataformes per passejar sobre els arbres… van ser nombrosos els exemples de projectes molt innovadors que, a més, aporten rendibilitat.

Brusis va fer també referència a la situació de desconeixement que del Penedès existeix a l’estranger en tant que marca, i va posar l’èmfasi en la necessitat de fer-ne difusió per posicionar-lo davant d’altres territoris de més èxit, com és el cas de Napa Valley. Així mateix, va insistir en la necessitat que la iniciativa privada –especialment en l’actual conjuntura de crisi- actuï com a motor invertint en potenciar l’enoturisme com a única via de desenvolupament.

Les possibilitats d’èxit, va dir, passen per tres claus possibles: preu, especialització o comunicació. Si bé en alguna d’elles potser no es pot competir, la de l’especialització, sent creatius i innovadors, així com la de la comunicació, són imprescindibles per tirar endavant. En aquest sentit, va defensar que cal invertir en plans de promoció i comunicació, en sortir a vendre el producte, però fer-ho utilitzant canals adequats per als nous temps –sent un dels principals la xarxa- i deixar de banda la inversió en formes de promoció –com l’assistència a fires i salons de turisme, amb intencionalitats més polítiques que comercials- que impliquen importants despeses a canvi d’un ROI insuficient.

Enoturisme al Penedès

La jornada es va tancar amb la taula rodona “Enoturisme: per què i amb qui?“, moderada per Daniel Garcia Peris, Director del Patronat de Turisme de Subirats, que va iniciar Damià Serrano Miracle, Professor de Turisme Enogastronòmic del CETT – Universitat de Barcelona i Summiller. Va centrar la seva exposició en argumentar per què els cellers i caves han d’apostar per turisme del vi i del cava, oferint xifres vinculades amb el sector de l’enoturisme, i apuntant alguns dels avantatges i grans potencials que l’enoturisme té al Penedès des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

I, en acabar, i com a tancament de la jornada, Carles Mera, Consultor Enogastronòmic a Vinexus, va insistir amb un discurs contundent de la necessitat de cooperar en tant que peça clau en l’elaboració d’un producte enoturístic de qualitat. En aquest sentit, va alertar de la manca de coneixement que existeix del Penedès en tant que territori vinculat a l’enoturisme, i va dir que només hi havia un camí per a posicionar el territori en aquest sector: la col·laboració, la creació de productes que servissin per diferenciar-se respecte d’altres destinacions turístiques. Només construint marca entre tots i potenciant el territori de manera global i conjunta el sector obtindria bons resultats.

Conclusions

Com a resum de la meva visió d’aquestes 5es Jornades crec que ha quedat demostrada la importància de potenciar una activitat turística com és l’enoturisme per totes les possibilitats existents al territori. En aquest paper, l’ús de la xarxa, l’aprofitament dels nous canals de difusió, l’elaboració de plans de màrqueting 2.0 i l’existència de productes innovadors i diferenciats són peces clau de l’èxit.

L’enoturisme, sector del qual se’n parla molt últimament, és una oportunitat que el territori no pot deixar escapar. I, per aconseguir-ho, cal voluntat, entendre que es tracta d’un dels punts forts del territori –per la diversitat d’oferta complementària que existeix- i, sobre tot, treballar plegats, posant en marxa projectes conjunts on tots els agents estiguin implicats. Durant aquests dos dies de jornades s’ha mostrat un escenari ple d’oportunitats que no es poden deixar passar.

En aquest sentit, les Jornades de la Penedesfera, en tant que canal per compartir i difondre coneixement han estat tot un èxit. Esperem que quan se celebrin les properes l’any vinent, sigui possible parlar i comentar de la materialització d’idees i projectes nascuts arran de la celebració de les que acaben de tancar-se.

Es poden veure fotos aquí, y els vídeos en aquest enllaç

5es Jornades de la Penedesfera

Programa de les 5es Jornades de la PenedesferaAquesta tarda s’han inaugurat les 5es Jornades de la Penedesfera, un acte que ha servit per celebrar la trobada anual d’aquesta comunitat de blocaires de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf i que ja supera els 900 membres. El lloc escollit ha estat el Vallformosa Winnery Convention Center, de las Bodegas Vallformosa, situades a Vilobí del Penedès, en una de les sales del qual, destinada a reunions d’empreses i col·lectius, ens hem pogut reunir i passar una tarda més que agradable.

Queta Domènech, en representació de Vallformosa, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte i fer la benvinguda, seguida de Lluïsa Llop, del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A continuació, Daniel Garcia Peris, alma mater de la Penedesfera, ha explicat quin seria el discurs i l’orientació de les ponències d’aquestes jornades, de perfil molt formatiu, adreçades tant a l’emprenedoria empresarial com personal, amb la temàtica “eTurisme”: Turisme en tots els seus segments i la seva aplicació en la Societat de la Informació i el Coneixement. Així, mostrar la tècnica per fer tasts de vi i cava on-line, les possibilitats de l’autocaravanisme, l’enoturisme i el turisme enogastronòmic, la mobilitat i la innovació seran alguns dels temes que es tractaran, on no faltarà una trobada networking entre els participants.

I fetes les presentacions s’ha donat el tret de sortida a les Jornades amb l’esdeveniment central de la tarda: un “Tast on line de vi i cava”.

 

La conducció del tast ha anat a càrrec de l’Anthony Swift, de WinePleasures, en el marc del Vins&Blogs, i el primer que ha fet ha estat atorgar-nos un número a cadascun dels assistents, fer-nos aixecar de la nostres taules i reagrupar-nos per formar cinc grups. Després que cadascun ens presentéssim a la resta de companys de la taula l’Anthony ens ha explicat què és el que faríem. La idea bàsica era la d’explicar com es podia fer un tast de vi i cava i fer-ne difusió a través de la xarxa, fent servir les diferents eines que existeixen: blocs, twitter, xarxes socials, etc.

L’ordre del tast ha estat: Vallformosa Clasic Cava Brut Nature 2010 (Macabeo, Xarel.lo, Parellada), Masia Freyé 2011 (Xarel-lo/Chardonnay), Masia Freyé 2011 (Parellada/Muscat), Masia Freyé 2011 (Merlot/Sumoll), Masia Freyé 2010 (Syrah/Tempranillo) i un Eric de Vallformosa (un Cava Reserva Brut Nature de l’any 2009). En cadascun d’aquests vins es tractava d’identificar colors, aromes, qualitats gustatives i suggeriments gastronòmics, comentant i conversant amb la resta de companys. I, el millor de tot, al temps que anàvem escrivint al Twitter les nostres impressions.

 

La iniciativa ha estat molt satisfactòria, i era molt estimulant participar d’una experiència d’aquestes característiques al mateix temps que podíem veure, en una pantalla gegant, els tweets que tant des de la pròpia sala com altres seguidors de la #penedesfera anaven penjant.

He escrit en un dels tweets que el que estàvem fent era una autèntica forma de barrejar tradició (món del vi) i modernitat (ús de les noves tecnologies). Després, quan tornava cap a casa, m’he adonat que dijous vaig assistir a una xerrada sobre màrqueting digital en una sala de reunions del Celler Avgvstvs Forvm. I avui ens hem reunit un grup de persones molt vinculades a les eines 2.0 en una sala d’una important bodega. Una especial forma de maridar el món del vi i les noves tecnologies.

 

Demà dissabte noves i interessants ponències.

IEBS, Màrqueting Digital i Social Media

Durant els últims mesos he estat mig enclaustrat fent un curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media a través d’IEBS, una Escola de Negocis especialitzada en innovació i esperit emprenedor. Ha estat una experiència més que satisfactòria, que m’ha refermat en la maduresa de la formació on-line, una fórmula que cada vegada va guanyant més pes i prestigi en tant que permet adaptar el ritme d’estudis a les circumstàncies personals de cada alumne amb la mateixa qualitat que altres sistemes d’ensenyament.

Tot i la virtualitat d’aquest sistema formatiu, acostuma a haver-hi una major interacció amb els professors i els alumnes, i l’aprenentatge és continu en tant que les “aules” sempre estan obertes. Tens la possibilitat de contactar amb els formadors o altres companys a qualsevol hora, i en tot moment pots trobar-te aportacions noves, recursos interessants o materials complementaris.

IEBS és una escola molt orientada als nous entorns i les noves possibilitats vinculades amb internet i les noves tecnologies. El que jo he fet ha estat el Curs d’Expert en Màrqueting Digital i Social Media, i tot i la intensitat d’aquest període, i que tinc necessitat de desconnectar durant un temps, em quedo amb les ganes de matricular-me més endavant i fer algun dels seus màsters o posgraus.

Estructurat en quatre mòduls, hem fet una intensa repassada per la Web 2.0 i la gestió de xarxes socials, les tècniques de posicionament en cercadors (SEO, SEM i Analítica Web), les potencialitats del Social Media, les Xarxes Professionals i les Xarxes Empresarials, i en les noves tendències en Geolocalització, Geoposicionament i Màrqueting Mòbil. Un programa intens, apassionant, ple de descobertes i terrenys per continuar explorant, perquè si una cosa té internet és que l’aprenentatge ha de ser continu, mantenir-te sempre al dia, i llegir, investigar i analitzar tot el que puguis i més.

De fet, si em vaig decidir a fer aquest curs va ser perquè sentia la necessitat d’actualitzar coneixements. L’any 2007 vaig acabar un Màster en Edició i un Posgrau en Edició Digital (fets també on-line, a través de la UOC), perquè volia aprofundir en tot el que tenia a veure amb la web 2.0, no tant desenvolupada com ara (pensem que els smart phones encara es trobaven en una etapa molt incipient, que el primer iPhone va sortir al mercat a mitjans d’aquell 2007, i que el terme web 2.0 s’havia instaurat un any abans i havia estat esmentat, per primera vegada, l’any 2004 per O’Reilly Media).

Han passat cinc anys des d’aleshores, i per això vaig considerar que havia arribat l’hora de tornar a “ressetejar” coneixements. Els entorns digitals es mouen ben de pressa, i si no fas l’esforç de mantenir-te al dia és molt fàcil quedar-te enrere. De fet, durant aquests cinc anys han passat moltes coses en el món d’internet. Les xarxes socials han tingut un espectacular desenvolupament, el concepte de cloud computing s’ha anat consolidant, i, com abans esmentava, el desenvolupament de la interconnectivitat mitjançant dispositius mòbils ha experimentat un espectacular creixement que ha obert noves portes que cal traspassar i conèixer.

Han aparegut noves formes de relació, nous models de negoci, d’eines i de procediments aplicables tant al món laboral com a l’educatiu. I quedar-se enrere pot tenir conseqüències negatives tant per a les persones -caient en l’anomenada fractura digital– com per a les institucions i organitzacions -perdent eficàcia en els seus processos productius.

Calia, doncs, posar-se al dia. I tot i que intens, exigent i ple de moments on hem hagut d’esforçar-nos al màxim ha valgut la pena recórrer aquest camí. Han estat uns mesos on els coneixements teòrics s’han completat amb l’activitat pràctica, de manera que el contacte amb el món real ha estat continu. I fent una repassada al que han estat aquests mesos, me n’adono que hem treballat molt perquè hem tocat moltes tecles. Alguns exemples de casos pràctics que hem fet:

  • gestionar una crisis de reputació on line d’una companyia de línies aèries
  • exercir de community manager d’un negoci on-line
  • aprofundir en la creació d’una identitat 2.0
  • dissenyar cassos de crowdsourcing aplicats a empreses
  • plantejar la creació d’una wiki per a una consultoria de comptes que treballa amb clients multinacionals
  • posicionar blocs en les primeres posicions de buscadors fent servir SEO i SEM
  • treballar les estratègies del màrqueting de recerca
  • simular que érem els SEO de McDonald’s
  • dissenyar una estratègia de link building
  • fer servir les xarxes socials per millorar el posicionament en cercadors
  • elaborar una suposada campanya de màrqueting en cercadors per a IKEA
  • planificar l’estratègia de comunicació externa i l’estratègia empresarial per a una agència de viatges
  • analitzar les xarxes socials horitzontals i les verticals
  • detectar casos de comunicació incorrecta d’empreses i marques
  • dissenyar una estratègia en profunditat en Twitter i Facebook per a una marca
  • fer servir les eines de monitorització de la presencia on-line d’una empresa
  • aprofundir en el networking i el branding
  • dissenyar una campanya de geolocalització per a una farmàcia
  • plantejar un projecte de renovació de les eines de col·laboració per a una empresa tecnològica
  • investigar i proposar millores de la productivitat per a empreses mitjançant noves eines 2.0
  • elaborar un projecte de creació d’aplicació mòbil, la distribució i la campanya de promoció destinada a un fabricant d’automòbils
  • analitzar els markets i plataformes actualment existents en el món dels smart phones
  • treballar amb aplicacions de geolocalització, codis QR i realitat augmentada
  • estudiar exemples de campanyes reals de promoció i publicació d’aplicacions mòbils
  • imaginar possibles fórmules de monetitzar una aplicació d’èxit com Instagram

Tot això, no són més que alguns exemples, perquè les activitats pràctiques realitzades han estat moltes més, així com debats sobre diferents qüestions vinculades amb internet i de gran actualitat com ara la privacitat, la pirateria, els bens físics i digitals, el futur dels cercadors entre molts i molts i molts altres temes. A més de multitud de referències a blocs, articles, projectes i altres materials d’interès que s’han anat aportant tant per part dels formadors com dels alumnes.

Per això, tinc una sensació ambivalent en arribar al final d’aquests mesos, perquè, si bé d’una banda tenia ganes d’arribar a la meta, d’altra trobaré a faltar el continuar aprenent i compartint amb la resta d’alumnes -ha estat una gran experiència pràctica de networking i crowdsourcing– l’escenificació de casos reals dins del món del màrqueting digital.

En qualsevol cas, me’n porto una més que positiva recompensa final que ara toca desenvolupar i posar en pràctica. Com tot, sempre n’hi ha aspectes que es poden polir i millorar, però la meva valoració global ha estat més que satisfactòria. Una gran experiència en la que he après moltíssim tant de la resta de companys (amb professionals de molts camps) com dels tutors que hem tingut, especialment l’Eva Rodríguez, el Fabián V. Buendía i l’Óscar Fuente, que són amb qui hem passat més temps i hem tingut una relació més estreta, així com de l’Alejandro Torrentí i el Wessley Roche.

A tots ells, moltes gràcies per aquests mesos!

P.D. I ja que l’esforç ha estat intens, i encara que sigui autobombo, em fa molta il·lusió mostrar la recomanació que a LinkedIn va deixar una de les tutores 🙂