En temps de crisi, Web 2.0

La Web 2.0, cada vegada més present i integrada en les nostres vides, és un terreny que ara més que mai cal desenvolupar i aprofitar. Ja ningú s’espanta quan sent a parlar de la importància de les xarxes socials i del Social Media, de la identitat 2.0 o la reputació de marca, del màrqueting digital o el màrqueting mòbil, de la importància del posicionament en cercadors, dels codis QR, la realitat augmentada o les grans oportunitats del geoposicionament i el geomarketing.

I això no només pel que fa a l’àmbit dels usuaris i les potencialitats de la xarxa en tant que espai lúdic i de diversió, sinó, molt més important encara, per les oportunitats que s’obren a marques i empreses de conversar i dialogar amb els seus clients i usuaris, d’aprofitar els nous canals per difondre i promocionar els seus productes i serveis, per fer visible els seus negocis, per establir canals per escoltar els seus clients, fidelitzant-los i millorant allò que els oferim.

Però les oportunitats no s’acaben aquí, ja que mirem on mirem trobarem una forma d’aprofitar les noves tecnologies i tot el que la web 2.0 implica. En l’àmbit de l’administració, apropant governants i ciutadans i facilitant tràmits, serveis i informació, fomentant els processos participatius per afrontar problemàtiques municipals. I no només amb la finalitat d’avançar cap a una democràcia més participativa, no tan sols per obrir vies directes de comunicació entre administracions i ciutadans, sinó també, i molt important, per facilitar que aquests ciutadans s’impliquin de veritat i es responsabilitzin també dels assumptes relatius a la vida pública.

I què dir de l’àmbit educatiu? Afortunadament, cada vegada es parla més d’e-learning, es fan servir algunes eines i es donen passets cap a un tipus d’ensenyament on les noves tecnologies s’hi acabin d’incorporar definitivament. El nostres alumnes ja són digitals. I no voler adaptar-se a aquesta realitat és una errada que només pot portar perjudicis. Les seves fonts d’informació cada vegada menys són els llibres, a la hora de fer treballs acudeixen a Sant Google i Santa Wikipèdia, el seu format d’estudi no són els llibres sinó les pantalles.

Tenint en compte aquesta realitat, potser caldria assumir-ho, acceptar-ho i canalitzar-lo, ensenyar-los i educar-los a fer servir la xarxa, a consultar diferents fonts i documents, a seleccionar quan han de buscar en un llibre i quan ho han de fer a internet. Perquè no ens enganyem: els llibres ja no són l’únic patrimoni de la cultura. També és cultura el que podem trobar en pàgines web, blocs i wikis, s’hi pot aprendre molt a la xarxa –sobre determinats temes, i encara que sigui políticament incorrecte dir-ho, fins i tot molt més que a l’escola-, i aquesta realitat no és pot obviar, no es pot continuar anquilosats en una tradició cultural que cal adaptar als nous temps.

En el sector turístic ja podem trobar interessants experiències d’aprofitament d’aquestes eines i nous models de negoci, . Però encara n’hi ha molt camí per recórrer, per prendre consciència de tot el que la web2.0 haposat al nostre abast, i d’assumir els beneficis que poden aportar tant a l’hora de promocionar serveis, de difondre informació o de connectar amb potencials usuaris. En l’àmbit laboral, cada vegada són més les empreses que incorporen l’ús d’eines específiques que no només milloren la productivitat i el desenvolupament de projectes, treballant de manera sincrònica i de manera col·laborativa, sinó que fan aflorar el coneixement tàcit i donen, com a resultat, equips més eficients i cohesionats.

Tot i que són temps de crisis, tenim l’oportunitat de donar un pas endavant i començar a canviar dinàmiques de treball que ja s’han demostrat exitoses en altres àmbits. Termes com “crodwsourcing”, “networking” o “co-working” comencen a estar de moda, perquè són formes de treballar molt efectives per compartir coneixement, millorar processos productius i optimitzar recursos.

La Web 2.0, ara més que mai, comença a ser valorada en alguns sectors com el veritable oceà que realment és, i en el que només són possibles dues actituds: aprendre a navegar per descobrir tot el que hi podem trobar, o preparar-nos per al naufragi.

Anuncis

One thought on “En temps de crisi, Web 2.0

  1. Retroenllaç: L’Eina i el Dia de l’Emprenedor 2012 « Estació Digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s